La Sala 1a del TS ha dictat la sentència de 20 de maig de 2024 (*Roj: *STS 2885/2024), de la qual ha sigut ponent el magistrat Sr. Jose Luis *Seoane, en la qual s'analitza el concepte de consumidor, conforme a la jurisprudència del *TJUE i de la mateixa Sala 1a del TS.

Per a determinar la condició de consumidor, com és sabut, preval el criteri de l'activitat professional en detriment del concernent al destí final.

En el fonament segon de la sentència de 20 de maig de 2024, que resol el recurs extraordinari per infracció processal, el TS analitza quina és la forma en què ha de ser interpretat l'article 217 de la *LECivil, relatiu a la càrrega de la prova, per a acreditar la qualitat de consumidor i sobre la base de les sentències números 1184/2023, de 18 de juliol i 1609/2023, de 21 de novembre, la Sala 1a del TS ens recorda que:

“En relació amb la càrrega d'acreditar la qualitat de consumidor la jurisprudència d'aquesta sala, continguda entre altres en les sentències 436/2021, de 22 de juny, i 26/2022, de 18 de gener, afirmem que ni la Directiva 93/13/CEE, de 5 d'abril, sobre contractes subscrits amb consumidors, ni la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris de 1984, ni el *TRLCU de 2007, ni tampoc la jurisprudència del *TJUE o de la mateixa Sala *Primera, estableixen regles específiques sobre la càrrega de la prova de tal condició, perquè aquesta qualitat legal no es pot fixar de manera apriorística, sinó que, pel seu caràcter objectiu, haurà d'atendre's de manera essencial a la finalitat professional o particular de l'operació objecte del contracte. És a dir, caldrà estar a les circumstàncies de cada cas”

Per a la Sala 1a del TS, l'única regla sobre aquest tema podria formular-se a *sensu contrari: “si no constara que el bé o servei objecte del contracte es destinara a una activitat empresarial o professional, no podria negar-se la qualitat de consumidora a la persona que, subjectivament, reunisca els requisits per a això: ser persona física o persona jurídica sense ànim de lucre”.

En el fonament de dret tercer, resolent el recurs de cassació, el TS analitza el concepte de consumidor, conforme a la jurisprudència del *TJUE i de la mateixa Sala 1a del TS.

Com va declarar el TS en les sentències 533/2019, de 10 d'octubre, 12/2020, de 15 de gener, 808/2021, de 23 de novembre i 1594/2023, de 17 de novembre, els criteris de Dret comunitari per a qualificar a una persona com a consumidora van ser resumits per la *STJUE de 14 de febrer de 2019, C- 630/17 (assumpte *Anica *Milivojevic *v. *Raiffeisenbank *St. *Stefan- *Jagerberg-*Wolfsberg *eGen), en dir:

“El concepte de “consumidor” […] ha d'interpretar-se de manera restrictiva, en relació amb la posició d'aquesta persona en un contracte determinat i amb la naturalesa i la finalitat d'aquest, i no amb la situació subjectiva d'aquesta persona, atés que una mateixa persona pot ser considerada consumidor respecte d'unes certes operacions i operador econòmic respecte d'altres (vegeu, en aquest sentit, la sentència de 25 de gener de 2018, *Schrems, C-498/16, EU:C:2018:37, apartat 29 i jurisprudència citada)”

“Per consegüent, només als contractes subscrits fora i independentment de qualsevol activitat o finalitat professional, amb l'únic objectiu de satisfer les pròpies necessitats de consum privat d'un individu, els és aplicable el règim específic establit […] per a la protecció del consumidor com a part considerada més feble, mentre que aquesta protecció no es justifica en el cas de contractes l'objecte dels quals consisteix en una activitat professional (sentència de 25 de gener de 2018, *Schrems, C-498/16, EU:C:2018:37, apartat 30 i jurisprudència citada)”.

“Aquesta protecció particular tampoc es justifica en el cas de contractes l'objecte dels quals és una activitat professional, encara que aquesta es preveja per a un moment posterior, atés que el caràcter futur d'una activitat no afecta en res a la seua naturalesa professional (sentència de 3 de juliol de 1997, *Benincasa, C- 269/95, apartat 17)”.

En el mateix sentit la *STJUE de 3 de setembre de 2015, assumpte C-110/14 (cas Costeja) objectiva el concepte de consumidor, en posar el focus en l'àmbit no professional de l'operació, la qual cosa es reitera en les actuacions de 19 de novembre de 2015 (assumpte C-74/15, *Tarcãu), 14 de setembre de 2016 (assumpte C- 534/15, *Dimitras) i 27 d'abril de 2017 (assumpte C-535/16, *Bachman).

En el supòsit de fet analitzat en la sentència de 20 de maig de 2024, encara que el destí del préstec concertat pels demandants fora entregar-lo a la seua filla per a ajudar-la a la compra d'un establiment de farmàcia, són fets acreditats que els demandants no eren farmacèutics, ni van intervindre en l'escriptura de compravenda d'aquest establiment, que va ser adquirit com a compradora per la filla dels demandants, amb objecte exclusiu de l'exercici de farmàcia, sense que resultara provada vinculació funcional de cap classe dels demandants amb el negoci de farmàcia de la seua filla, ni participació en la seua gestió o beneficis d'aquesta activitat professional, aliena als recurrents, per la qual cosa no va resultar desvirtuada la condició de consumidors dels recurrents en l'operació de préstec.

Consulta la notícia original ACI